PROJECTE DE RECERCA

Som alumnes de 4 d'ESO de l'institut d'Altafulla i aquest es el nostre projecte de recerca.

PROJECTE DE RECERCA.

Som alumnes de 4 d'ESO de l'institut d'Altafulla i aquest es el nostre projecte de recerca.

PROJECTE DE RECERCA

Som alumnes de 4 d'ESO de l'institut d'Altafulla i aquest es el nostre projecte de recerca.

PROJECTE DE RECERCA

Som alumnes de 4 d'ESO de l'institut d'Altafulla i aquest es el nostre projecte de recerca.

PROJECTE DE RECERCA

Som alumnes de 4 d'ESO de l'institut d'Altafulla i aquest es el nostre projecte de recerca.

diumenge, 20 d’abril del 2014

Independentisme a Catalunya

1     INDEPENDENTISME A CATALUNYA
Per poder-se dur a terme el procés per la independència de Catalunya es necessiten diferents organismes que puguin donar la cara i diferents processos que estan expressats tot seguit.

3.1 ELS ORIGENS DE LA INDEPENDÈNCIA
Els primers antecedents històrics de l'independentisme polític català, són incerts. Des de l'abolició de les Constitucions catalanes, amb els Decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió, van haver-hi diversos moviments populars que van reivindicar, de forma més o menys explícita, una república catalana en els diversos alçaments que sacsejarien Catalunya al llarg del segle XIX, però no ho van fer encara amb un projecte polític nacionalista modern.
L'independentisme català va néixer com a moviment polític modern clarament a finals de la primera dècada del segle XX, inspirat pel nacionalisme irlandès, que captava l'atenció internacional en la seva lluita contra l'imperi britànic.

3.2 L’AMI
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) està formada per institucions que representen el món local i té com principal objectiu sumar esforços per aconseguir, en un futur proper, la creació d’un estat propi per a Catalunya en el marc de la Unió Europea.
L’AMI es va constituir a Vic el 14 de desembre de 2011. Actualment en formen part més de 700 municipis i institucions (685 municipis i 38 institucions).
Al capdavant de l’AMI s’hi troba l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal. Els òrgans de govern són la Comissió Executiva, formada per 11 alcaldes, el Consell Directiu, format per 41 alcaldes en representació de cadascuna de les comarques catalanes i l’Assemblea General formada per tots els alcaldes membres.

3.3 LA SENYERA
La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell. La bandera és un dels símbols nacionals de Catalunya. La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals de color vermell.
Tot i que la majoria de la gent pensa que l’origen de la senyera es remonta a la Llegenda de Guifré el Pilós, no és veritat, ja que realment no es coneix l’any exacte de l’origen de la senyera. Les mostres més antigues de les quals es té constància, són els sepulcres de la comtessa Ermessenda i el comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona. Al sepulcre d’Ermessenda, s’hi pot veure un nombre de franges molt superior a quatre, per tant, la primera mostra que es té de “les quatre barres”, apareix en forma d’un segell de cera de Ramon Berenguer IV.

3.4 L’ESTELADA
El 1918 es creà la senyera estelada, una bandera reivindicativa de la independència de Catalunya. La senyera estelada és la tradicional de les quatre barres afegint-hi un triangle blau amb un estel blanc al centre.

Els orígens de l’estelada es remonten a l’any 1906, un cop finalitzada la Guerra d'Independència cubana. Els catalans del Centre Catalanista de Santiago de Cuba van crear una primera versió en la que apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle. Dos anys després, el 1908, es creà una estelada però que, en lloc de lluir el triangle a l'esquerra amb l'estel, mostrava un romb al mig amb un estel blanc a l'interior. Finalment el 1918 es creà l'estelada amb el seu disseny definitiu, creada per Vicenç Albert Ballester.

3.5 REFERENDUM
El referèndum d’independència surt del sentiment de nacionalisme dels Països Catalans. Mitjançant el referèndum, la nació catalana proclama la seva independència respecte Espanya i França. També proclama la integració a l’Unió Europea.
Aquest sentiment neix de diferents fets com que Catalunya és una nació amb una història, cultura i llengua pròpia. Per tant, el poble català demana un dret d’autogovern ple, així com la seva autogestió financera i la capacitat de decidir sobre el model socioeconòmic, la defensa de la cultura i la llengua catalanes, a més de la preservació del dret civil català. Més clarament: Catalunya demana autogestionar-se ella mateixa.
Actualment la data de la consulta està assignada el dia 9 de Novembre de 2014.
En aquesta consulta s’hi faran dues preguntes: Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?

3.6 ANC (ASSAMBLEA NACIONAL CATALANA)
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització de base transversal i unitària que té com a objectiu la independència de la nació catalana per mitjans democràtics i pacífics. Compta amb més de 500 assemblees territorials arreu del país, una cinquantena d'assemblees sectorials, i exteriors, formades per desenes de milers de persones que treballen desinteressadament per la llibertat col·lectiva.
L'ANC ha organitzat les dues mobilitzacions més multitudinàries de la història dels Països Catalans i de les més grans d'Europa. La primera, l'Onze de Setembre de 2012, amb la manifestació a Barcelona “Catalunya, nou estat d'Europa”, i la segona, la Diada del 2013, amb la “Via Catalana cap a la Independència”.


11/9/2012 Catalunya, nou estat d’Europa: va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012 i va ser organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana.
Va ser una jornada històrica, per el grau d’independència de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària. L'afluència de participants a la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència calculen que va estar entre 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte. Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones. Fins ara la manifestació més multitudinàries de la història recent de Catalunya va ser la manifestació del 11/9/2011 “Som una nació. Nosaltres decidim” en la que hi van participar 1,1 milions segons la Guàrdia Urbana i 1,5 milions segons els organitzadors.

11/9/2013 Via Catalana cap a la Independència: La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús fins a Alcanar.
En total, 1.600.000 manifestants van participar en la Via Catalana, 500.000 dels quals van ocupar els carrers de la ciutat de Barcelona, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
La cadena humana va començar a les 17:14 hores del dimecres 11 de setembre amb un repicament de campanes, i després hi va haver un acte polític fins a les 18:00h, quan es va cantar Els Segadors. En total, l'organització va mobilitzar 1.500 autocars i fins a 30.000 voluntaris. Van contractar més de vint mitjans aeris per documentar l'acte i més de 800 fotògrafs voluntaris van immortalitzar l'acte. Es van vendre més de 500.000 samarretes oficials de l'ANC per la via.



Tot seguit observareu una noticia sobre la Diada de Catalunya de 2014, en la qual l’ANC, com cada any, s’ha proposat un nou repte ha superar per poder mostrar el sentiment de l’independentisme català a la resta d’Espanya.

Una Diagonal per la Independència

L’Assemblea Nacional Catalana és una entitat que lluita per la independència de Catalunya. Aquesta, cada any, per la diada de Catalunya organitza un esdeveniment en el que hi participen més d’un milió de persones. Aquest any han decidit superar-se i el seu objectiu és omplir de persones la diagonal de Barcelona.
En els anys anteriors com ara el 2012 es va organitzar una gran manifestació en la que hi van participar aproximadament 1.250.000 persones. En l’any 2013 vaser l’any del gran èxit, en el que es va celebrar la Via Catalana cap a la Independència. En aquesta hi van participar prop de les 1.750.000 de persones que van formar una cadena humana all llarg de 400 quilòmetres per la que va ser la Via Augusta.
Aquest any després de estar decidint durant molt de temps quina de les aproximadament 300 propostes presentades escollirien, han decidit com ja hem dit abans, omplir la diagonal de Barcelona. Per omplir la diagonal de Barcelona es calcula que es necessitaran unes 2.000.000 de persones

L’ANC vol exhibir tot el potencial del sentiment independentista de la Nació Catalana ja que només 2 mesos després es celebrarà la consulta sobiranista convocada  per Artur Mas i l’ANC no vol que aquest es fagi enrere al pensar que no tindrà tot el suport del poble català.

Guerra de Successió



CAUSES
Quan Carles II rei d’Espanya agonitzava a punt de morir sense descendència es va formar un conflicte per saber qui esdevenia rei d’Espanya.
 Aquest conflicte enfrontava l’Arxiduc Carles d’Àustria i Felip de Borbó.
Quan Carles II va morir va deixar com a hereter al tro a Felip però des de Catalunya això no es va veure be i es va dir que el testament havia estat manipulat i que per tant s’havia d’escollir un rei que volguessin tot el país. Això va provocar la guerra pròpiament dita.

   LA GUERRA: CRONOLOGIA
Per poder treballar la cronologia hem elaborat una línia de temps del treball, és la següent: http://www.timetoast.com/timelines/catalunya-1714-2014
A la guerra, no només hi van prendre part el regnat de Espanya dividida entre el regnat de Castella i la corna catalano-aragonesa sinó que també hi va participar gran part d’Europa degut a les seves aliances.
El bàndol amb el suport de Castella era l’absolutista amb el rei Felip de Borbó mentre que el bàndol est donava suport a Lluis XIV.
Els aliats de la corona catalano-aragonesa eren Portugal, Gran Bretanya, Àustria, Savoia i algunes Parts Alemanyes mentre que els aliats de Castella eren Franca, Sardenya, Nàpols, Toscana i Algunes parts Alemanyes.
La guerra es va iniciar l’any 1702. L’any 1705, més concretament el 7 de novembre aliats de la corona catalano-aragonesa van desembarcar a la ciutat de Barcelona això va provocar que l’any següent, el 3 d’abril Felip V ataqués la ciutat i la conquistes tot i que el 7 de maig 6000 soldats anglesos desembarquessin a Barcelona i degut a la por dels francesos la ciutat tornés al poder dels catalans.

Al juny, Aragó va canviar de bàndol a favor de Carles III. El 29 de setembre les illes de Mallorca i Eivissa va ser conquistada i per tant declarada en poder de Carles III. El 10 d’octubre Carles III va entrar a València i el dia 6 de maig de 1707 es ocupada i per tant Catalunya va quedar-se sola.
L’any 1708 va començar el setge a Catalunya. El dia 9 de juny van començar els atacs i el 15 de juliol va ser ocupada.

Tres anys més tard, el 24 de gener de 1711 la ciutat de Girona va ser ocupada pels borbònics. Cada cop el territori català s’anava fent més petit i la victòria espanyola era més a prop.
Al 1712, Felip V va renunciar al seu dret a l’herència de França. Uns mesos mes tard les tropes angleses van ser retirades de Catalunya.
L’any següent, al 1713 es va dur a terme la batalla de Torredembarra. Aquesta batalla va esdevenir per poder evitar l’entrada i per tant la conquesta de Tarragona. Els soldats catalans van fracassar.
Durant la última setmana de juliol, es destinen unes 1.611.000 lliures en millora de fortificacions, cavalleria i infanteria per poder suportar els atacs imminents de les trobes espanyoles. Es van crear el regiment de Santa Eulàlia i de Sant Jordi.
El mes d’agost, va ser un mes sanguinari amb quantitat de batalles en les quals destaquen la de Vilassar i la de Teià. Aquestes batallen van portar grans despeses que alhora van provocar que la gent del poble hagués d’invertir les seves joies i els diners per poder sostenir l’exèrcit.
A finals d’octubre, la ciutat de Cardona comença a ser assetjada però sense èxit.
Durant el més de gener el poble català ha de pagar 4000 lliures per despeses de guerra que son invertits en exèrcit que pot resistir als continus atacs borbònics sense èxit a la ciutat de Cardona, al castell de Castellbell i al de Sant Martí de Sarroca.
Al mes de febrer 36 naus desembarquen a Barcelona cosa que provoca un bloqueig de la ciutat.
Durant els mesos de març i abril, les ciutats de Cardona, el castell de Castellbell i el de sant Martí de Sarroca són conquistats.
A partir del mes de juliol, els atacs a la ciutat de Barcelona son continuats fins que el dia 11 de setembre de 1714 26.000 soldats comencen un assalt a la ciutat catalana que acaba amb la conquesta de la ciutat i el final de la guerra.

                        CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

El final de la guerra de successió, va provocar unes conseqüències pels dos bàndols combatents, a grans trets van ser les següents
    
                                                       ESPANYA

GIBRALTAR DE COMPRASEspanya va perdre dues parts importants del seu territori com eren Menorca i Gibraltar que van ser aconseguides pels anglesos. Gibraltar està situat a una posició d’alt interès estratègic ja que des d’allí es pot controlar tot el pas d’embarcacions per l’estret de Gibraltar. Pel que fa a Menorca, també és una regió d’alta estratègia ja que durant la història Menorca ha estat una illa amb alt rendiment bèl·lic amb instal·lacions de projectils com l’actual La Mola i lloc on es poden dur a terme proves i assajos de guerra.

                                                      CATALUNYA

Catalunya, i la corona d’Aragó com a perdedors van ser els qui van sortir pitjor parats de la guerra. Es va crear el decret de nova planta. El decret de nova planta, consistia en un seguit de lleis sancionadores cap a tota la corona d’Aragó.
Aquestes sancions afectaven a tots els punts de la cultura catalanoaragonesa. Alguns punts eren els següents (estaven escrits en castellà):
-       sólo se pueden fabricar armas  en Cataluña
-       6 meses del año el rei tiene que estar en la corte de Barcelona.

                   PRINCIPALS BATALLES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

                                                          BARCELONA 1705

Els catalans, tenien un exèrcit de 7000 soldats per poder fer-se amb Barcelona. El dia 14 de setembre pel matí van atacar Barcelona per Montjuic. En aquell combat el general català va morir i l’exèrcit va decidir recular i per tant perdre el combat però, a la tarda l’exèrcit espanyol va cometre una errada i va deixar sense vigilància una entrada de la ciutat. Això ho van aprofitar els catalans que van entrar els canons i l’exèrcit per allà i van poder fer una batalla molt més fàcil que es va traduir en una victòria en els següents 5 dies i que va provocar que els espanyols marxessin de la ciutat.

                                                                                  ALMENAR
A Almenar, es va desenvolupar una de les batalles amb més necessitat d’estratègia de tota la guerra de successió. Es van enfrontar els dos exèrcits a una zona amb un gran desnivell i per tant amb molts punts cecs. L’exèrcit espanyol va decidir atacar a cegues. El que no sabien era que els catalans tenien 40 esquadrons de genets formats per 100 genets cadascun. Això ho van fer perquè els espanyols tenien por de que els catalans fugissin durant la nit cap a zones on tenien aliats com Lleida. La victòria va ser pels catalans. Evolució de la batalla en forma de mapes. En blau els soldats espanyols i en vermell els catalans.
   

                                                     SETGE DE CARDONA
El dia 5 de novembre va arribar el setge de Cardona. 9500 soldats entre cavallers i infanteria. El dia 9 l’exèrcit espanyol va destrossar algunes muralles de la ciutat. Els següents dies es van desenvolupar batalles cada dia fins el dia 31 de novembre que van quedar totes les muralles i els baluards destrossats i van ser conquistats.
                     
                                                                 BARCELONA 1714

A dos quarts de 5 de la matinada un total de 26000 soldats van començar a assaltar la ciutat de Barcelona, les batalles no van parar durant tot el dia i els catalans anaven suportant els atacs però això no va durar molt temps.



Tot i que la Campanya Catalana del 1713-1714 va ser de poc menys d’un any, les unitats militars catalanes van assolir una forta personalitat. Els uniformes va ser un element fonamental per modelar el nou exèrcit. Les autoritats catalanes van parar especial atenció a aquest aspecte, els membres d’un determinat regiment o companyia podien reconèixer-se pels seus uniformes, i també per les banderes amb emblemes i símbol de les llibertats catalanes.

La major part de les unitats de nova creació van comptar amb una vestimenta prou diversificada, funcional i digna. La Coronela de Barcelona ja comptava amb una robes més que rellevant. Finalment les unitats de fusellers de muntanya i voluntaris van ser les que menys qualitat d’uniformes van tenir. En aquestes unitats, que fiaven molt en la iniciativa personal dels seus components. Els fusellers tenien un cert dret a portar roba, equips o armes propis, que cobrissin al seves necessitats. Tanmateix i fins tot per a aquestes pintoresques unitats es va intentar dotar-les d’uniformitat, donant-los gambetos de determinats colors. Que eren capots que arribaven fins als genolls
Ara us parlarem dels batallons mes importants:

                                            REGIMENT NEBOT
COMANDAMENTS
Coronel: General de batalla Rafael Nebot.
Sergent major: Antoni Nebot.
Història
Nebot va ser uns dels militars catalans austriacistes de primera hora. Amb el seu regiment es va passar al servei de l’Arxiduc i esdevingué un dels principals protagonistes en les campanyes insurreccionals de a València i Catalunya. Ell va intentar impedir l’entrega de Tarragona als borbònics. Va ser derrotat a la primerenca batalla de Torredembarra. entre moltes altres.

Uniforme
Portaven una casaca blanca amb la gira vermella. La corbata era blanca i la jupa podia variar entre vermell i blanc. Portaven unes calces de pell i unes mitges blanques.



 REGIMENT DE SANT JORDI
COMANDAMENTS
-Coronel: el Diputat Militar de la Generalitat. Francesc de Solà de Saneveste; Antoni Berenguer i Novell.
-Tinent Coronel: Josep Comes. Joan Baptista Lleida.
-Sergent Major: Joan Baptista Lleida.

Història
Van participar en l’expedició del Diputat Militar. Però el 5 d’octubre els soldats van ser abandonats pels seu coronel el Diputat Militar a Alella. Una part va poder retornar a Barcelona el 6 d’octubre després d’atacar, juntament amb altres forces, el cordó de setge per la banda del Guinardó.
En arribar l’assalt de l’onze de setembre el que quedava dels efectius del regiment estaven dispersos en petits grups, desmuntats, que ajudaven a falcar les unitats de la Coronela. Després van participar combatents desmuntats del regiment dirigits pel tinent coronel Josep Comes. Posteriorment van participar combatents desmuntats de distintes unitats de cavalleria, en el combat del Pla d’En Llull va morir Josep Comes.

Uniforme
La casaca la portaven blanca amb la gira vermella i la corbata també blanca. La seca camisola era blanca. Portaven unes botes de cuir i la dragona vermella.

                       CURIOSITATS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

                        ARMES DE FOC UTILITZADES A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Les armes que es van utilitzar durant la guerra no eren les mateixes per tots, no només cada bàndol tenia el seu tipus d’armament sinó que els diferents membres de cada bàndol tenien la seva arma específica. Això era degut a que molts cops aquestes armes eren fetes artesanalment i per tant produir una gran quantitat d’armes totes iguals era molt difícil. Tot seguit explicarem algunes de les armes amb les seves característiques.

Els panys de les armes eren fets de sílex i estaven situats a l’interior de les armes això feia que per als soldats novells fos molt més fàcil manipular-los ja no requerien tanta neteja ni dedicació. En canvi, les armes catalanes tenien pany a la catalana. Un pany situat a l’exterior de l’arma fet de ferro molt resistent i molt durador amb el problema que necessitava molta dedicació en neteja i cuidat. Això feia que fos el tipus predilecte pels soldats amb molta experimentació.

Els fusells utilitzats per lluitar de tots els batallons complien unes característiques, tots tenien una llargada de 160 centímetres i tenien un pes de 4 quilograms. Pel que feia al calibre era de 2 centímetres. Durant aquesta guerra, es va introduir el tema escopeta que es referia a un fusell però amb un pes reduït.

Durant la guerra, no només es van utilitzar fusells, un altre tipus d’arma utilitzada eren les carrabines que en llenguatge quotidià són les pistoles. Les carrabines eren armes més curtes que els fusells. Aquestes armes tenien la particularitat de posseir una gran precisió tot i que eren molt difícils de carregar. Aquestes armes eren molt utilitzades pels soldats que anaven a cavall ja que els hi permetia una gran maniobrabilitat.
   

                                         PROCES DE CREACIÓ D’UNA TRINXERA
             La feina dels enginyers d’aquella època era molt important, el seu treball era fer mini fortificacions provisionals per atacar i defensar, d’això se’n diuen trinxeres. La construcció comença amb una barrera que es posava el passadís de la trinxera que servia de protecció mentre construïen la rasa de la trinxera. Al darrere hi anava soldats que ficaven feixines, cossis confegits amb vares de castanyer per tal d’encabir terra al seu interior, un cop plenes servien de muralles.

                                                             EQUIPAMENT
En l’excavació de la batalla de Talamanca es van descobrir tres tipus de projectils. Els dos primers són projectils reglats, que tenen una mida fet a partir del calibre de les armes en les que s’han d’utilitzar. El primer pertany a les bales per a fusells d’infanteria, i el segon tipus pertanyia a armes portàtils de canó més petit, com pistoles o carrabines. El tercer tipus és completament irregular per tant, es creu que són bales improvisades, fetes amb plom reutilitzat d’altres objectes per els propis soldats.
Bales improvisades: A Talamanca s’han observat una gran quantitat d’aquests projectils. Aquestes bales eren creades per la pròpia soldadesca per tant, questes bales no formaven part de la logística militar de l’estat.
La característica principal d’aquests projectils, és la seva forma cilíndrica, la qual fa que aquesta bala no tingui un centre de gravetat de forma que aquests gira sobre si mateixa i és molt més mortífera per l’enemic. Un altre avantatge és que al tenir un pes superior a les altres bales, la seva energia cinètica, també era major.

Deformacions en les bales: Principalment s’han observat dos tipus de deformacions. Les voluntàries i les involuntàries. En aquestes primeres hi podem trobar bales amb una forma mes quadrada, ja que en els dies que no feien res, els soldats es dedicaven a jugar als daus entre ells. Una altre deformació, serien unes bales que tenien unes marques en forma de creu. A questes marques servien perquè quan es disparava la bala, aquesta es dividia en quatre trossos, per tant, servia per poder tindre una probabilitat més alta d’impactar a un enemic. Finalment trobem uns altre projectils amb unes marques que amb el temps s’ha deduït que són mossegades, ja que, a ple estiu en una batalla, era molt fàcil quedar-se sense saliva per culpa de la deshidratació, per tant, la masticació d’una bala podria generar saliva de forma continua.
En les deformacions involuntàries, podem trobar que algunes bales tenen una espècie de crater a la seva superfície, a causa de l’impacte de la baqueta contra la bala, perquè aquesta sortís disparada. També hem de destacar que un altre deformació seria unes bales amb una forma una mica allargada, a causa de la pressió que rep la bala dins el canó sobre el plom calent.


Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More