CAUSES
Quan
Carles II rei d’Espanya agonitzava a punt de morir sense descendència es va
formar un conflicte per saber qui esdevenia rei d’Espanya.
Aquest conflicte
enfrontava l’Arxiduc Carles d’Àustria i Felip de Borbó.
Quan
Carles II va morir va deixar com a hereter al tro a Felip però des de Catalunya
això no es va veure be i es va dir que el testament havia estat manipulat i que
per tant s’havia d’escollir un rei que volguessin tot el país. Això va provocar
la guerra pròpiament dita.
LA GUERRA: CRONOLOGIA
Per
poder treballar la cronologia hem elaborat una línia de temps del treball, és
la següent: http://www.timetoast.com/timelines/catalunya-1714-2014
A
la guerra, no només hi van prendre part el regnat de Espanya dividida entre el
regnat de Castella i la corna catalano-aragonesa sinó que també hi va
participar gran part d’Europa degut a les seves aliances.
El
bàndol amb el suport de Castella era l’absolutista amb el rei Felip de Borbó
mentre que el bàndol est donava suport a Lluis XIV.
Els
aliats de la corona catalano-aragonesa eren Portugal, Gran Bretanya, Àustria,
Savoia i algunes Parts Alemanyes mentre que els aliats de Castella eren Franca,
Sardenya, Nàpols, Toscana i Algunes parts Alemanyes.
La
guerra es va iniciar l’any 1702. L’any 1705, més concretament el 7 de novembre
aliats de la corona catalano-aragonesa van desembarcar a la ciutat de Barcelona
això va provocar que l’any següent, el 3 d’abril Felip V ataqués la ciutat i la
conquistes tot i que el 7 de maig 6000 soldats anglesos desembarquessin a
Barcelona i degut a la por dels francesos la ciutat tornés al poder dels
catalans.
Al
juny, Aragó va canviar de bàndol a favor de Carles III. El 29 de setembre les
illes de Mallorca i Eivissa va ser conquistada i per tant declarada en poder de
Carles III. El 10 d’octubre Carles III va entrar a València i el dia 6 de maig
de 1707 es ocupada i per tant Catalunya va quedar-se sola.
L’any
1708 va començar el setge a Catalunya. El dia 9 de juny van començar els atacs
i el 15 de juliol va ser ocupada.
Tres anys més tard, el 24 de gener de 1711 la ciutat de Girona va ser ocupada pels borbònics. Cada cop el territori català s’anava fent més petit i la victòria espanyola era més a prop.
Al
1712, Felip V va renunciar al seu dret a l’herència de França. Uns mesos mes
tard les tropes angleses van ser retirades de Catalunya.
L’any
següent, al 1713 es va dur a terme la batalla de Torredembarra. Aquesta batalla
va esdevenir per poder evitar l’entrada i per tant la conquesta de Tarragona.
Els soldats catalans van fracassar.
Durant
la última setmana de juliol, es destinen unes 1.611.000 lliures en millora de
fortificacions, cavalleria i infanteria per poder suportar els atacs imminents
de les trobes espanyoles. Es van crear el regiment de Santa Eulàlia i de Sant
Jordi.
El
mes d’agost, va ser un mes sanguinari amb quantitat de batalles en les quals
destaquen la de Vilassar i la de Teià. Aquestes batallen van portar grans
despeses que alhora van provocar que la gent del poble hagués d’invertir les
seves joies i els diners per poder sostenir l’exèrcit.
A
finals d’octubre, la ciutat de Cardona comença a ser assetjada però sense èxit.
Durant
el més de gener el poble català ha de pagar 4000 lliures per despeses de guerra
que son invertits en exèrcit que pot resistir als continus atacs borbònics
sense èxit a la ciutat de Cardona, al castell de Castellbell i al de Sant Martí
de Sarroca.
Al
mes de febrer 36 naus desembarquen a Barcelona cosa que provoca un bloqueig de
la ciutat.
Durant
els mesos de març i abril, les ciutats de Cardona, el castell de Castellbell i
el de sant Martí de Sarroca són conquistats.
A
partir del mes de juliol, els atacs a la ciutat de Barcelona son continuats
fins que el dia 11 de setembre de 1714 26.000 soldats comencen un assalt a la
ciutat catalana que acaba amb la conquesta de la ciutat i el final de la
guerra.
CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
El final de la guerra de
successió, va provocar unes conseqüències pels dos bàndols combatents, a grans
trets van ser les següents
ESPANYA
CATALUNYA
Catalunya,
i la corona d’Aragó com a perdedors van ser els qui van sortir pitjor parats de
la guerra. Es va crear el decret de nova planta. El decret de nova planta,
consistia en un seguit de lleis sancionadores cap a tota la corona d’Aragó.
Aquestes
sancions afectaven a tots els punts de la cultura catalanoaragonesa. Alguns
punts eren els següents (estaven escrits en castellà):
- sólo se pueden fabricar armas en Cataluña
- 6 meses del año el rei tiene que estar
en la corte de Barcelona.
PRINCIPALS BATALLES DE LA GUERRA DE
SUCCESSIÓ
BARCELONA 1705
Els
catalans, tenien un exèrcit de 7000 soldats per poder fer-se amb Barcelona. El
dia 14 de setembre pel matí van atacar Barcelona per Montjuic. En aquell combat
el general català va morir i l’exèrcit va decidir recular i per tant perdre el
combat però, a la tarda l’exèrcit espanyol va cometre una errada i va deixar
sense vigilància una entrada de la ciutat. Això ho van aprofitar els catalans
que van entrar els canons i l’exèrcit per allà i van poder fer una batalla molt
més fàcil que es va traduir en una victòria en els següents 5 dies i que va
provocar que els espanyols marxessin de la ciutat.
ALMENAR
A
Almenar, es va desenvolupar una de les batalles amb més necessitat d’estratègia
de tota la guerra de successió. Es van enfrontar els dos exèrcits a una zona
amb un gran desnivell i per tant amb molts punts cecs. L’exèrcit espanyol va
decidir atacar a cegues. El que no sabien era que els catalans tenien 40
esquadrons de genets formats per 100 genets cadascun. Això ho van fer perquè
els espanyols tenien por de que els catalans fugissin durant la nit cap a zones
on tenien aliats com Lleida. La victòria va ser pels catalans. Evolució de la
batalla en forma de mapes. En blau els soldats espanyols i en vermell els catalans.
SETGE DE CARDONA
El
dia 5 de novembre va arribar el setge de Cardona. 9500 soldats entre cavallers
i infanteria. El dia 9 l’exèrcit espanyol va destrossar algunes muralles de la
ciutat. Els següents dies es van desenvolupar batalles cada dia fins el dia 31
de novembre que van quedar totes les muralles i els baluards destrossats i van
ser conquistats.
BARCELONA 1714
A
dos quarts de 5 de la matinada un total de 26000 soldats van començar a
assaltar la ciutat de Barcelona, les batalles no van parar durant tot el dia i
els catalans anaven suportant els atacs però això no va durar molt temps.
La major part de les unitats de nova creació van comptar amb una
vestimenta prou diversificada, funcional i digna. La Coronela de Barcelona ja
comptava amb una robes més que rellevant. Finalment les unitats de fusellers de
muntanya i voluntaris van ser les que menys qualitat d’uniformes van tenir. En
aquestes unitats, que fiaven molt en la iniciativa personal dels seus
components. Els fusellers tenien un cert dret a portar roba, equips o armes
propis, que cobrissin al seves necessitats. Tanmateix i fins tot per a aquestes
pintoresques unitats es va intentar dotar-les d’uniformitat, donant-los
gambetos de determinats colors. Que eren capots que arribaven fins als genolls
Ara
us parlarem dels batallons mes importants:
REGIMENT NEBOT
Coronel:
General de batalla Rafael Nebot.
Història
Nebot
va ser uns dels militars catalans austriacistes de primera hora. Amb el seu
regiment es va passar al servei de l’Arxiduc i esdevingué un dels principals
protagonistes en les campanyes insurreccionals de a València i Catalunya. Ell
va intentar impedir l’entrega de Tarragona als borbònics. Va ser derrotat a la
primerenca batalla de Torredembarra. entre moltes altres.
Uniforme
Portaven
una casaca blanca amb la gira vermella. La corbata era blanca i la jupa podia
variar entre vermell i blanc. Portaven unes calces de pell i unes mitges
blanques.
REGIMENT DE
SANT JORDI
COMANDAMENTS
-Coronel: el Diputat Militar
de la Generalitat. Francesc de Solà de Saneveste; Antoni Berenguer i Novell.
-Tinent Coronel: Josep Comes. Joan Baptista Lleida.
-Sergent Major: Joan Baptista Lleida.
-Tinent Coronel: Josep Comes. Joan Baptista Lleida.
-Sergent Major: Joan Baptista Lleida.
Història
Van
participar en l’expedició del Diputat Militar. Però el 5 d’octubre els soldats
van ser abandonats pels seu coronel el Diputat Militar a Alella. Una part va
poder retornar a Barcelona el 6 d’octubre després d’atacar, juntament amb
altres forces, el cordó de setge per la banda del Guinardó.
En
arribar l’assalt de l’onze de setembre el que quedava dels efectius del
regiment estaven dispersos en petits grups, desmuntats, que ajudaven a falcar
les unitats de la Coronela. Després van participar combatents desmuntats del
regiment dirigits pel tinent coronel Josep Comes. Posteriorment van participar
combatents desmuntats de distintes unitats de cavalleria, en el combat del Pla
d’En Llull va morir Josep Comes.
Uniforme
La
casaca la portaven blanca amb la gira vermella i la corbata també blanca. La
seca camisola era blanca. Portaven unes botes de cuir i la dragona vermella.
CURIOSITATS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
ARMES DE FOC
UTILITZADES A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Les armes que es van utilitzar durant la guerra no eren
les mateixes per tots, no només cada bàndol tenia el seu tipus d’armament sinó
que els diferents membres de cada bàndol tenien la seva arma específica. Això
era degut a que molts cops aquestes armes eren fetes artesanalment i per tant
produir una gran quantitat d’armes totes iguals era molt difícil. Tot seguit
explicarem algunes de les armes amb les seves característiques.
Els panys de les armes eren fets de sílex i estaven
situats a l’interior de les armes això feia que per als soldats novells fos
molt més fàcil manipular-los ja no requerien tanta neteja ni dedicació. En
canvi, les armes catalanes tenien pany a la catalana. Un pany situat a
l’exterior de l’arma fet de ferro molt resistent i molt durador amb el problema
que necessitava molta dedicació en neteja i cuidat. Això feia que fos el tipus
predilecte pels soldats amb molta experimentació.
Durant la guerra, no només es van utilitzar fusells, un
altre tipus d’arma utilitzada eren les carrabines que en llenguatge quotidià
són les pistoles. Les carrabines eren armes més curtes que els fusells.
Aquestes armes tenien la particularitat de posseir una gran precisió tot i que
eren molt difícils de carregar. Aquestes armes eren molt utilitzades pels
soldats que anaven a cavall ja que els hi permetia una gran maniobrabilitat.
PROCES DE CREACIÓ D’UNA TRINXERA
La feina dels enginyers d’aquella
època era molt important, el seu treball era fer mini fortificacions
provisionals per atacar i defensar, d’això se’n diuen trinxeres. La construcció
comença amb una barrera que es posava el passadís de la trinxera que servia de
protecció mentre construïen la rasa de la trinxera. Al darrere hi anava soldats
que ficaven feixines, cossis confegits amb vares de castanyer per tal d’encabir
terra al seu interior, un cop plenes servien de muralles.
EQUIPAMENT
En
l’excavació de la batalla de Talamanca es van descobrir tres tipus de projectils.
Els dos primers són projectils reglats, que tenen una mida fet a partir del
calibre de les armes en les que s’han d’utilitzar. El primer pertany a les
bales per a fusells d’infanteria, i el segon tipus pertanyia a armes portàtils
de canó més petit, com pistoles o carrabines. El tercer tipus és completament
irregular per tant, es creu que són bales improvisades, fetes amb plom
reutilitzat d’altres objectes per els propis soldats.
Bales
improvisades: A Talamanca s’han observat una gran quantitat d’aquests
projectils. Aquestes bales eren creades per la pròpia soldadesca per tant,
questes bales no formaven part de la logística militar de l’estat.
La
característica principal d’aquests projectils, és la seva forma cilíndrica, la
qual fa que aquesta bala no tingui un centre de gravetat de forma que aquests
gira sobre si mateixa i és molt més mortífera per l’enemic. Un altre avantatge
és que al tenir un pes superior a les altres bales, la seva energia cinètica,
també era major.
Deformacions
en les bales: Principalment s’han observat dos tipus de deformacions. Les
voluntàries i les involuntàries. En aquestes primeres hi podem trobar bales amb
una forma mes quadrada, ja que en els dies que no feien res, els soldats es
dedicaven a jugar als daus entre ells. Una altre deformació, serien unes bales
que tenien unes marques en forma de creu. A questes marques servien perquè quan
es disparava la bala, aquesta es dividia en quatre trossos, per tant, servia
per poder tindre una probabilitat més alta d’impactar a un enemic. Finalment
trobem uns altre projectils amb unes marques que amb el temps s’ha deduït que
són mossegades, ja que, a ple estiu en una batalla, era molt fàcil quedar-se
sense saliva per culpa de la deshidratació, per tant, la masticació d’una bala
podria generar saliva de forma continua.
En
les deformacions involuntàries, podem trobar que algunes bales tenen una
espècie de crater a la seva superfície, a causa de l’impacte de la baqueta
contra la bala, perquè aquesta sortís disparada. També hem de destacar que un
altre deformació seria unes bales amb una forma una mica allargada, a causa de
la pressió que rep la bala dins el canó sobre el plom calent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada